dijous, 27 d’octubre del 2011

Ictus!

Molts de nosaltres hem viscut en alguna ocasió en els nostres familiars o amics l'aparició brusca d'un trastorn del parla o de la comprensió, la paràlisi de les extremitats i la pèrdua de la sensibilitat d'un costat del cos. Es tracta d’una malaltia cerebral anomenada ictus, tot i que popularment és coneguda de diverses formes (embòlia, trombosi, hemorràgia, feridura o apoplexia). L’ictus ocorre quan un vas que porta sang al cervell es trenca o s’obstrueix per un coàgul, amb la qual cosa una part del cervell deixa de rebre la sang que necessita.

Sense oxigen, poques hores després les cèl·lules nervioses de l’àrea afectada moren. Per aquest motiu, és molt important que el malalt pugui rebre assistència mèdica especialitzada en el temps més breu possible. D’aquesta forma podran reduir-se’n les seqüeles, tant pel que fa al nombre com a la gravetat.

L’ictus pot afectar diverses àrees funcionals que limiten l’activitat i la participació de qui l’ha patit. L’ictus pot ser transitori o bé provocar lesions que afectin la parla, la memòria, l’estat emocional o la funció motora. En aquests casos, és molt important la rehabilitació posterior, que ha de començar tan aviat com s’hagi establert el diagnòstic i s’hagi assegurat el control de l’estat vital. Els pacients que inicien la rehabilitació durant la primera setmana després de l’ictus tenen menys discapacitat i més qualitat de vida a llarg termini que els que la comencen més tard. 



Un petit resum!



i ara un video!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada