Sense oxigen, poques hores després les cèl·lules nervioses de l’àrea afectada moren. Per aquest motiu, és molt important que el malalt pugui rebre assistència mèdica especialitzada en el temps més breu possible. D’aquesta forma podran reduir-se’n les seqüeles, tant pel que fa al nombre com a la gravetat.
L’ictus pot afectar diverses àrees funcionals que limiten l’activitat i la participació de qui l’ha patit. L’ictus pot ser transitori o bé provocar lesions que afectin la parla, la memòria, l’estat emocional o la funció motora. En aquests casos, és molt important la rehabilitació posterior, que ha de començar tan aviat com s’hagi establert el diagnòstic i s’hagi assegurat el control de l’estat vital. Els pacients que inicien la rehabilitació durant la primera setmana després de l’ictus tenen menys discapacitat i més qualitat de vida a llarg termini que els que la comencen més tard.
Un petit resum!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada